Cuirassat Tirpitz

Tirpitz
	El 'Tirpitz' al Fiord d'Alta (Noruega)
Epònim	Alfred von Tirpitz
Drassana	Kriegsmarinewerft Wilhelmshaven
Número assignat per la drassana	128
Lloc de producció	Kriegsmarinewerft
Cost	181 milions de Reichmarks
Tercer Reich
Historial
Iniciat	2 de novembre de 1936
Avarament	1 d'abril de 1939
Naufragi	12 novembre 1944
Kriegsmarine
	25 de febrer de 1941 – 12 de novembre de 1944
Operador	Kriegsmarine
Destí	Enfonsat per bombarders de la RAF 69° 38′ 50″ N, 18° 48′ 30″ E / 69.64722°N,18.80833°E
Característiques tècniques
Tipus	Cuirassat
Classe	Classe Bismarck
Desplaçament	42.900 t estàndard; 52.600 t a plena càrrega;
Eslora	251 m en total; 241,6 m a línia de flotació;
Mànega	36 m
Calat	9,3 m estàndard
Propulsió	12 calderes Wagner; 3 turbines de vapor Blöhm und Voss; 3 hèlix de 3 pales de 4,7 de diàmetre
Velocitat	30 nusos (55 km/h)
Autonomia	8.870 milles nàutiques (16.430 km) a 19 nusos (35 km/h)
Tripulació	103 oficials i 1.962 mariners
Característiques militars
Blindatge	Coberta: de 100 a 120 mm; Mampares: 220 mm; Torretes: de 130 a 360 mm; Barbetes: 342 mm; Pont: 360 mm;
Armament	En construcció: 8 canons de 380 mm SK C/34 (4 × 2); 12 canons de 150 mm SK C/28 (6 × 2); 16 canons de 105 mm SK C/33 (8 × 2); 16 canons antiaeris de 37 mm SK C/30 (8 × 2); 12 canons antiaeris 20 mm FlaK 30 (12 × 1); Modificacions: 58 canons de 20 mm FlaK 30; 8 tubs llançatorpedes de 533 mm;
Sensors	FuMo 23
Aeronaus	4 Arado Ar 196
Equipament aeronaus	1 catapulta
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial
	Notes 3 mencions a la Wehrmachtbericht

El Tirpitz va ser el segon dels dos cuirassats classe Bismarck construïts per a la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Nomenat en honor de l'almirall Alfred von Tirpitz, arquitecte de la Marina Imperial Alemanya. El navili va ser posat en grada a les drassanes Kriegsmarinewerft de Wilhelmshaven al novembre de 1936 i botat dos anys i mig després, a l'abril de 1939. Finalment, va ser comissionat a la flota al febrer de 1941. Igualment com el seu bessó, el Bismarck, el Tirpitz va ser armat amb una bateria principal de vuit canons de 380mm en quatre torretes dobles. De resultes d'una sèrie de modificacions durant la guerra, arribà a ser unes 2.000 tones més pesant que el Bismarck.

Després de completar les seves proves a mar a inicis de 1941, el Tirpitz va servir un breu temps com a peça central de la Flota del Bàltic alemanya, que tenia la missió d'impedir un possible intent de fugida de la Flota del Bàltic soviètica. A inicis de 1942 la nau navegà cap a Noruega per actuar com a dissuasiu davant la invasió aliada. A Noruega, el Tirpitz també podria haver estat emprat per interceptar els combois aliats que es dirigien a la Unió Soviètica, intentant-ho en dues missions el 1942 que resultaren un fracàs. Malgrat tot això, el Tirpitz actuà com una flota en presència i la seva sola presència forçà la Royal Navy a mantenir un elevat nombre de naus a la zona amb la finalitat de contenir el cuirassat alemany.

El setembre del 1943, juntament amb el Scharnhorst, bombardejà les posicions aliades a l'illa de Spitsbergen; va ser la primera ocasió en què el Tirpitz emprà les seves bateries principals. Poc després va rebre danys en ocasió d'un atac de minisubmarins britànics, i posteriorment seria sotmès a una sèrie de massius bombardeigs aeris. El 12 de novembre de 1944, bombarders pesats Lancaster de la RAF, equipats amb bombes Tallboy de 5.400kg van enfonsar el Tirpitz després d'aconseguir dos impactes directes que el van fer escorar ràpidament. Un incendi a la coberta va estendre's al magatzem de munició per una de les torretes de les bateries principals, causant una enorme explosió. Les xifres de morts oscil·len entre 950 i 1.204.

Les restes van ser reflotades en una operació de salvament conjunta entre Noruega i Alemanya que s'estengué entre 1948 i 1957.